Treballa
principalment amb fotografia, però també escriu, fa vídeos, dibuixa...
Va
iniciar la carrera de Belles Arts, però, desmotivada i descontenta amb la
universitat, la deixa: "Education only confused what art meant to
me." La seva obra ha guanyat reconeixement en els últims anys i s'ha
traslladat a Los Angeles esperant poder desenvolupar els seus projectes. La
seva fotografia és molt sovint en blanc i negre, surrealista, onírica, fosca, processada
dràsticament, amb forts contrastos, visceral.
Té una gran presència de la figura humana, sovint alterada i deformada
mostrant afectacions físiques que materialitzen els dolors i pors de l'autora.
El
seu interès per Photoshop neix en l'adolescència com a eina d'expressió
personal. La descriu com a perfecta en la seva comoditat, rapidesa (en
comparació amb el dibuix) i capacitat creativa il·limitada. Utilitza fotografies
aparentment simples, d'il·luminació senzilla, i les transforma completament
dramatitzant els tons i contrastos, afegint capes i transparències d'elements
naturals (galàxies, núvols, fum...) i textures, distorsionant l'aspecte físic
dels models... Segons Sílvia, la part més important del seu procés està en la post-producció, i també es la seva part preferida. A l'hora de fer les fotografies treballa amb mitjans mínims, sovint utilitzant llum natural o allò que tingui més a prop (fins i tot la pantalla d'un mòbil); a més, diu que no sol tenir en ment una imatge determinada en aquesta etapa així que intenta fer fotografies obertes, que deixin espai per jugar-hi amb l'edició. Aquesta la duu a terme a Photoshop utilitzant una tableta gràfica per intervenir directament sobre la foto. Això també contribueix a que tingui un estil d'edició molt pictòric, mitjançant capes i màscares va "pintant amb llum", amb el llapis tàctil gairebé refà la il·luminació digitalment (probablement amb eines com dodge/burn), i superposa imatges o textures amb què dóna un aspecte molt característic a les seves obres. En les imatges on deforma els models, probablement utilitzi l'eina transformació lliure, o el tampó de clonar... En els casos on no treballa en blanc i negre, també manipula els colors per obtenir una paleta molt selectiva, probablement amb capes d'ajust (correcció selectiva, to/saturació...) o fins i tot pintant colors amb el pinzell.
En
aquest enllaç mostra l'efecte del seu procés sobre les fotografies originals:
Té
un plantejament molt íntim, molt catàrtic: parteix normalment de les emocions
pròpies. En una entrevista, descriu el seu treball com "l'únic lloc on puc
bolcar tot el meu caos. M'ordena el cervell. Treballo de forma molt intuitiva,
i la major part de la meva obra tracta de representar totes aquelles sensacions
i emocions indescriptibles que tinc des de que puc recordar. La memòria també
juga un paper important; em fa por oblidar, i el meu treball té molt a veure
amb mantenir vives altres versions de mi mateixa. Com quan escrius un diari, i el llegeixes
després de molts anys i t'adones que ja no ets aquella persona, però a la
vegada entens que aquesta altra persona seria morta si no l'estiguessis
recordant. Finalment, la meva feina m'ha connectat amb tantes persones, i ja no
em sento tan sola. Potser aquesta és la motivació més forta i profunda que em
fa seguir amb el que faig."
He
escollit aquesta artista degut a una atracció tant estètica com emocional per
la seva obra. Admiro el seu domini de les tonalitats, i la forma en què crea
imatges tan pictòriques i orgàniques en un mitjà digital com és Photoshop. I,
sobretot, com aconsegueix una expressió tan sincera i humana en els seus
rostres deformats, personatges gairebé inhumans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.