Homo Velamine

Homo Vilamine (“El mono vestido”) és una revista de caire ultrarracionalista fundada a 2013 a Madrid, caracteritzada pel seu moviment cultural incipient que interpreta la realitat des d’un punt de vista artístic i filosòfic. Aquesta idea ‘d’estirar la raó’, enraona com de manera la ficció i la realitat entren en una convergència on es poden senyalar els valors, comportaments o creences, evidenciant uns patrons sociològics. Entre els seus temes recurrents es troben el consum, la política, els moviments socials, l’economia, l’art i la concepció del esser humà, a través d’una producció del món digital, literatura, audiovisuals, disseny, il·lustració i fotografia. El grup es va començar a fer conegut per les diferents intervencions que feien en actuacions o esdeveniments polítics, amb un total caire irònic i humorístic, com vestir-se de ‘cleroflautas’ a Vistalegre, protagonitzar una organització  de ‘Feministes con Esperanza Aguirre (FEA)’ o ‘Hipsters con Rajoy’.

La obra del col·lectiu marquen una pauta molt regida en l’ostentació d’una realitat social i política, immersos en una dinàmica tan d’activista com d’intervencionista. D’aquesta manera, porten el seu missatge des d’una vessant visual a un nivell gràfic simple i directe. Totes les recopilacions del col·lectiu segueixen un recapte de fenomenologia social espanyola, condescendents amb la cultura del subsòl a través de fonts directes. El resultat no s’entén sense comprendre la globalització com un efecte de la introducció de la informació i de les tecnologies, convertint-se en un circuit d’interaccions digitals on es conserven els grans relats de la gerontocràcia.

Les creacions gràfiques van molt lligades a l’idea i trajectòria que proposen a cada publicació, creant una gran xarxa a internet d’apropiacionisme i d’intervenció gràfica sobre les diferents xarxes socials. Aquesta apropiació de la informació publicada i d’allò registrat, acaba formant una obra de grans dimensions d’arxivisme contemporani per mitjà d’un retrat extens de la societat espanyola en dos grans blocs, ‘Franco es Kitsch’ i ‘Gente entrañable’.

El procés de captació visual s’especula que s’ha fet des d’un treball on diferents qüestions són de caire important per no perdre qualitat en les composicions encara l’evident simplicitat, tocant els conceptes generals de píxels, resolució i mida. Per més que des de Photoshop s’augmenti la resolució de la imatge, no s’augmenta la qualitat per la interpolació per defecte bilineal o bicubica que proposa el programa. Per l’augment, doncs, es cerca una nitidesa on l’artificialitat no destrueixi la imatge sense generar tanta pèrdua. Des del mètode Nearest neighbour, troba els veïns per dpi segons la resolució de la imatge obtenint diferents píxels equivalents, en una ampliació/reducció en base a càlculs geomètrics garantint de 240 a 300 píxels per pulgada en remostreig a la mida. Finalment, per desar en versió optima per web ho fan amb Giff, per no tornar a un desenfoc pixelat i maquetar posteriorment amb els mateixos programes del pack Adobe, Illustrator i InDesign.

Homo Vilamine, d’altra banda, crea resultats amb diferents mitjans com serien els cal·ligrames amb edició digital o Giff en moviment amb CMYK, sempre amb el seu estil inconfusible des d’una perspectiva política i humorística, sent un arma digital en les xarxes socials i entrant en el panorama gràfic. 

http://www.homovelamine.com/ 
http://www.homovelamine.com/publicaciones/
https://www.youtube.com/user/homovelamine